Un secret
Qui dibuixa també escriu, però sense paraules.
I jo vull descriure’t a tu en cada traç;
amb el llapis explicar les teves tristeses,
dibuixant la pupil·la del teu ull dret
pel qual sempre comences a plorar.
I aleshores esborrar per sempre totes les teves pors,
i dibuixar-te somrient amb el grafit més negre,
perquè mai s’esborren les marques en el paper.
Difuminaré el teu passat més fosc,
remarcaré les alegries, treuré les equivocacions;
però abans aprendrem d’elles
ens hauran d’explicar que van fer malament.
I quan hagi acabat poliré els detalls,
faré el teu somriure més gran,
tindràs la mirada més clara i els ulls ben oberts
per guardar el meu reflex en ells i que no m’oblidis.
Al peu de la fulla t’escriuré un secret,
a fi que mai oblidis que els que escriuen també dibuixen
però amb paraules.
Comments are closed.