Primer premi de català

Un secret

  

Qui dibuixa també escriu, però sense paraules.

I jo vull descriure’t a tu en cada traç;

amb el llapis explicar les teves tristeses,

dibuixant la pupil·la del teu ull dret

pel qual sempre comences a plorar.

  

I aleshores esborrar per sempre totes les teves pors,

i dibuixar-te somrient amb el grafit més negre,

perquè mai s’esborren les marques en el paper.

  

Difuminaré el teu passat més fosc,

remarcaré les alegries, treuré les equivocacions;

però abans aprendrem d’elles

ens hauran d’explicar que van fer malament.

  

I quan hagi acabat poliré els detalls,

faré el teu somriure més gran,

tindràs la mirada més clara i els ulls ben oberts

per guardar el meu reflex en ells i que no m’oblidis.

 

Al peu de la fulla t’escriuré un secret,

a fi que mai oblidis que els que escriuen també dibuixen

però amb paraules.

Comments are closed.